Després de quasi cinc anys d’estar vivint en el barri, aquest ha vist com ha anat canviant per millorar, tot i les dificultats que hem patit. Hem tingut campaments de persones vivint en barraques (algún encara en queda), hem tingut problemes de salubritat derivats de la manca d’efectivitat dels serveis de neteja, hem tingut i seguim tenint (a excepció del temps en que ha aparegut la COVID-19) problemes de botellon amb el que se’n deriva de sorolls i baralles, hem tingut delinqüència… Però també és veritat que s’està construint en aquells solars que estaven buits. Moltes oficines, és veritat, quan el que caldria és vivenda i vivenda de protecció oficial. Sembla que la vivenda que s’esta fent, ara per ara, sigui només destinada a persones i famílies amb un poder adquisitiu molt elevat. Les vivendes es poden considerar de luxe en tant que hi ha molts preus que oscil·len entre els 500.000€ i el milió d’euros. Tot i això, no podem dir que anem a pitjor. Per desgràcia tampoc podem agrair aquesta millora a la gestió que n’ha fet el govern de la sra. Colau, que amb la seva política de no invertir en la seguretat i benestar de la ciutadania, té a tot el veïnat amb un cabreig important. Esperem que mica en mica, aquest govern que es fa dir “del poble” se n’adoni que el barri del Parc i la Llacuna del Poblenou ha de ser realment pel poble i no només un districte innovador, ple d’hotels, hostels i residències d’estudiants, on la vivenda només estarà a l’abast de l’especulació i de la inversió turística. Sant Martí no és Sarrià-Sant Gervasi, i sembla que el vulguin convertir en aquest districte. De fet, si seguim així, es continuarà expulsant a la gent a ciutats de la perifèria. Però bé, esperem que d’aquí a uns pocs anys més, encara poguem estar millor que ara i que el barri sigui pels veïns i veïnes, amb els comerços necessaris i els serveis que encara no tenim